Diagnòstic del TDA/H

Per a diagnosticar el TDAH, els següents símptomes s’han de donar en dos o més ambients (per exemple a casa i a l’escola), han d’haver estat presents abans dels set anys d’edat, interferir de forma significativa en la vida de la persona i no es deuen a altres trastorns que podrien tenir una simptomatologia similar.

CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM-IV (1994):

Dèficit de l’atenció (6 símptomes o mes)

- No dedica prou atenció als detalls o comet errors per descuit en tasques escolars o altres activitats.
- Li costa mantenir l’atenció en tasques o activitats.
- Sembla no escoltar quan se li parla directament.
- No segueix instruccions ni finalitza les tasques escolars o obligacions ( no és degut a comportament negativista o a incapacitat per a comprendre instruccions).
- Té dificultats per a organitzar tasques i activitats.
- Evita o li disgusta dedicar-se a tasques que necessiten un esforç mental sostingut.
- Perd objectes necessaris per a tasques o activitats.
- Es distreu fàcilment per estímuls irrellevants.
- És descuidat en les activitats diàries.

Hiperactivitat / Impulsivitat (6 símptomes o mes)

HIPERACTIVITAT

- Mou les mans o els peus de manera excessiva, o es remou al seu seient.
- Abandona el seu seient a la classe o en altres situacions en els que no és apropiat fer-ho.
- Té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.
- Acostuma a actuar com si tingués un motor.
- Parla excessivament.
- Corre o salta excessivament en situacions en que no és adequat fer-ho.

IMPULSIVITAT

- Respon preguntes d’un manera molt precipitada abans d’haver rebut la pregunta completa.
- Té dificultats per guardar un torn.
- Interromp o intervé en les activitats d’altres.

Per a fer el diagnòstic diferencial, cal diferenciar el TDAH de comportaments propis de l’edat en nens actius, retard mental, situacions d’ambient acadèmic poc estimulant o inadecuació del centre i subjectes amb altres trastorns de comportament com el Negativisme Desafiant, trastorns d’ansietat, trastorns afectius, síndrome de gilles de la tourette, o bé cal tenir en compte el consum de fàrmacs o possibles problemes físics.

Tots els autors coincideixen en dir que un diagnòstic a temps serà un factor de bona evolució, així com un tractament multimodal.