Què poden fer els pares?

Text extret de la plana web de l'Associació AMANDA de Màlaga:

El papel de los padres resulta imprescindible para la recuperación del niño hiperactivo. Los padres representan la fuente de seguridad, los medolos a seguir, el reflejo mismo de loque los hijos sienten que son, la base fundamental sobre la que construyen su propia escala de valores y el concepto de disciplina y autoridad.
De los padres depende en gran medida la mejor o peor evolución de la sintomatología que presenta el niño hipeactivo.

Un niño hiperactivo necesita:

• Una familia con unas normas claras y bien definidas.
• Que representen una exigencia adaptada a la medida de sus posibilidades.
• Un abiente ordenado y organizado.
• Sereno, relajante y cálido.
• Que le anima y contenga sin una sobreprotección excesiva.
• Que le ayude a situarse y organizarse.
• Pero sin dejarse manipular por sus caprichos.
• Manteniendo los límites educativos de forma racional, estable e inamovible.
• Que le ayude a encarar los problemas y a encontrarles una solución sin encubrir necesariamente sus faltas.

Para cumplir bien el papel que les corresponde, los padres necesitan:

• Un diagnóstico temprano de la situación en la que se encuentra su hijo/a
• Información clara de qué es el Trastorno por Déficit de Atención con o sin Hiperactividad.
• Información sobre el grado de afectación de su hijo.
• Tener presente que el problema tiene solución, pero que, de no tomar las medidas oportunas, irá creciendo en los próximos años.
• Disponer del asesoramiento adecuado sobre aspectos educativos generales.
• Recibir instrucción directa sobre el tratamiento general del niño y específica sobre pautas de actuación en casa.

En las manos de los padres está:

• Coordinar el intercambio de información entre profesionales de la salud (neurólogo, psicólogo...) y el profesor del aula.
• Proveer de un ambiente familiar estructurado.
• No activar al niñocon su comportamiento.
• Poner límites educativos correctos, adecuado a la capacidad del niño.
• Crear buenos hábitos de estudio.
• Modelar conductas reflexivas.
• Reforzar su autoestima.
• Generalizar la utilización de autoinstrucciones.
• Favorecer el contacto controlado con otros niños.

Pronòstic o futur

Investigacions contemporànies ens mostren que prop del 67% dels nens diagnosticats amb TDAH continuen presentant els símptomes del Trastorn que interfereixen significativament amb la seva vida acadèmica, vocacional o social en la seva vida adulta. Els símptomes principals del TDAH com inatenció, impulsivitat i hiperactivitat apareixen en la infància i resulten en un patró crònic que deteriora el seu acompliment. El TDAH en adults és vist com “un trastorn amagat” perquè els símptomes del TDAH freqüentment s’oculten amb freqüència darrere de problemes en les relacions interpersonals, organització, canvis d’humor, abús de substàncies, dificultats en el treball i altres dificultats psicològiques. El TDAH és identificat en alguns adults perquè tenen problemes de depressió, ansietat, abús de substàncies o impulsivitat. Uns altres identifiquen que poden tenir TDAH després que els seus fills són diagnosticats. A pesar que s’ha incrementat la consciència i la identificació del Trastorn en adults, molts romanen sense diagnòstic i sense tractament.

Es considera que un pla de tractament multimodal, que combini la medicació, l’educació i els tractaments de comportament i psicosocials, és l’enfocament més efectiu. A pesar que falta més investigació en tractament psicosocial de l’adult amb TDAH, alguns estudis suggereixen que la teràpia i l’'educació poden resultar efectius en el tractament d’adults amb TDAH. Un tractament combinat, que es mantingui durant un llarg període, pot ajudar a administrar els efectes del desordre i ajudar a aquests adults a tenir vides més satisfactòries i productives

Causes del TDA/H

L’Etiologia del trastorn és multifactorial, havent-se trobat diferents categories de factors relacionats amb l’origen del trastorn:
- Factors neurobiològics: S’ha trobat que el cervell del nen amb TDA/H té cert dèficit de dos neurotransmissors, la noradrenalina y la dompanima.
- Factors genètics: S’ha demostrat que en molts casos existeix un component hereditari
- Factors psicosocials: la influencia de pares, germans, família extensa, escola i context social pot ser molt elevada sobre els símptomes que aquests nens presenten, agreujant o empitjorant les conseqüències.
- Factors prenatals o perinatals: són factors predisposants, fent més vulnerable al nen que pateix complicacions abans o durant el part.
- Factors ambientals: el plom o la dieta han estat assenyalats com a factors originaris del trastorn, però no han estat mai demostrats.

Diagnòstic del TDA/H

Per a diagnosticar el TDAH, els següents símptomes s’han de donar en dos o més ambients (per exemple a casa i a l’escola), han d’haver estat presents abans dels set anys d’edat, interferir de forma significativa en la vida de la persona i no es deuen a altres trastorns que podrien tenir una simptomatologia similar.

CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM-IV (1994):

Dèficit de l’atenció (6 símptomes o mes)

- No dedica prou atenció als detalls o comet errors per descuit en tasques escolars o altres activitats.
- Li costa mantenir l’atenció en tasques o activitats.
- Sembla no escoltar quan se li parla directament.
- No segueix instruccions ni finalitza les tasques escolars o obligacions ( no és degut a comportament negativista o a incapacitat per a comprendre instruccions).
- Té dificultats per a organitzar tasques i activitats.
- Evita o li disgusta dedicar-se a tasques que necessiten un esforç mental sostingut.
- Perd objectes necessaris per a tasques o activitats.
- Es distreu fàcilment per estímuls irrellevants.
- És descuidat en les activitats diàries.

Hiperactivitat / Impulsivitat (6 símptomes o mes)

HIPERACTIVITAT

- Mou les mans o els peus de manera excessiva, o es remou al seu seient.
- Abandona el seu seient a la classe o en altres situacions en els que no és apropiat fer-ho.
- Té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.
- Acostuma a actuar com si tingués un motor.
- Parla excessivament.
- Corre o salta excessivament en situacions en que no és adequat fer-ho.

IMPULSIVITAT

- Respon preguntes d’un manera molt precipitada abans d’haver rebut la pregunta completa.
- Té dificultats per guardar un torn.
- Interromp o intervé en les activitats d’altres.

Per a fer el diagnòstic diferencial, cal diferenciar el TDAH de comportaments propis de l’edat en nens actius, retard mental, situacions d’ambient acadèmic poc estimulant o inadecuació del centre i subjectes amb altres trastorns de comportament com el Negativisme Desafiant, trastorns d’ansietat, trastorns afectius, síndrome de gilles de la tourette, o bé cal tenir en compte el consum de fàrmacs o possibles problemes físics.

Tots els autors coincideixen en dir que un diagnòstic a temps serà un factor de bona evolució, així com un tractament multimodal.

TIPUS

Donats aquests símptomes es diferencien tres subtipus de Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat:
· predomini del dèficit d’atenció: el que hi predomina la dificultat d’atenció.
· predomini hiperactiu-impulsiu: el que hi predomina la dificultat en l’auto-control.
· tipus combinat: Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat.

Uns dels aspectes més rellevants a tenir en compte quan parlem de TDAH són els problemes associats que deriven de la mateixa simptomatologia, com problemes de rendiment escolar, baixa motivació, dificultats en les relacions socials, en la vida familiar, problemes emocionals, dificultats de comportament i problemes d’autoestima.
Però cal remarcar que el trastorn té una vessant positiva, com ara que solen ser nens amb una alta creativitat, gran sinceritat, bona intenció, manca de malícia, sensibilitat, elevada capacitat per convèncer i seduir, capacitat per a realitzar varies tasques alhora, intuïció, pensament ràpid, etc.

Símptomes del TDA/H

Les característiques dels símptomes principals són:
· Dèficit d'Atenció: dificultats per atendre un estímul o diversos alhora, així com per a mantenir l’atenció en una tasca que requereixi massa temps, en establir un ordre, escoltar, dificultats en organitzar-se, planificar i iniciar qualsevol tasca.

· Hiperactivitat: apareix una activitat corporal (moviment) o vocal, excessiva i inadequada per a la seva edat. Així mostren un continu moviment de peus, mans, o fàcilment juguen amb petits objectes que els cauen a les mans, s’aixequen de la cadira, els costa realitzar activitats tranquil·les i no paren quiets malgrat estar asseguts a la cadira.

· Impulsivitat, manca d’autocontrol i incapacitat per a inhibir conductes. Sovint actuen sense pensar: responen precipitadament a les preguntes, a vegades fins i tot abans que se’ls hagi acabat de formular la pregunta. Interrompen converses, explicacions o jocs. Els costa esperar el seu torn i jugar de manera tranquil·la.

Què és el TDAH?

Aquest trastorn consisteix en una alteració en l’atenció-concentració i en el control d’impulsos. Tan a nivell de conducta i activitat motora, com en les activitats cognitives.

La seva causa és de caràcter neurobiològic amb una probable càrrega genètica. Tècniques de formació d’imatge, tipus ressonàncies magnètiques, han detectat un possible mal funcionament de certes zones del cervell, tals com: la zona pre-frontal, els ganglis basals i una zona del cerebel. Aquestes zones es troben estretament implicades amb la regulació de l’atenció i amb la inhibició o retard de les respostes immediates (impulsives) i per tant amb la simptomatologia del TDAH.